Tribuna Marca

5 conclusions del Reial Madrid 2-1 Betis, per @RojasRuin

sergio ramos
Carlos Rojas

1. El 4-4-2 no és tan bonic com ens ho pinten. Si podem extreure una principal conclusió és precisament aquest, que el Madrid també pateix a l’hora de generar joc amb un sistema que en aquests dies semblava el remei per a tots els mals blancs. Davant el Betis, els problemes van persistir. No estaven ni Benzema ni Bale, i Cristiano va tornar a mostrar-se gris sobre la gespa, encara que, una vegada més, va fer gala de la seva impressionant capacitat golejadora i va contribuir de forma directa a la victòria blanca.

2. S’esgoten les paraules i els comentaris amb Sergio Ramos. Jo ja no sé què dir, de debò. Digueu-me-ho vosaltres. Cada setmana apareix el seu nom a les conclusions i quasi sempre pel mateix motiu. Ens haurem de repetir, doncs: Sergio Ramos és amb tota probabilitat el central més decisiu de la història del futbol, un defensa irrepetible, amb una virtut innata d’intervenir als moments més crus per al seu equip. I tampoc ens confonguem: no és casualitat que sempre sigui ell. És el millor rematador de cap que he vist mai, i Zidane ha estat molt llest a l’hora de construir un sistema d’estratègia que giri al voltant seu. Els fruits són els que són i, generalment, quan el Madrid pateix resol amb els metres. I allà domina Sergio Ramos García.

3. Lucas Vázquez, el jugador número 12 d’aquest Madrid gris. Lucas Vázquez és un d’aquests futbolistes que Guardiola i Ancelotti no voldrien mai al seu equip, però sí els Lippi, Benítez, Mourinho… i Zidane. El jugador gallec no és res de l’altre món, de fet, a mi em sorprèn que sigui sempre el primer efectiu que utilitzi el Madrid per apagar focs. En un context tan pobre com el que plantegen els madridistes -jugar a centrada i rematada-, Lucas Vázquez és perfecte. La qüestió, doncs, no hauria de ser si el ’17’ blanc té la qualitat suficient per jugar al Madrid, sinó per què el club blanc, tenint Asensio, Benzema i Kovacic a la banqueta, sempre recorre a Vázquez abans.

4. L’estat físic de Kroos i Modric comença a ser preocupant. El 2017 dels dos interiors de fantasia del Reial Madrid està sent realment fluixet. D’aquest fet s’expliquen moltes davallades dels blancs que han acabat costant punts. Ahir, si no hagués aparegut el de sempre, eren uns altres 2 punts perduts de forma inexplicable. Zidane insisteix a jugar amb els dos sempre que pot, i minimitza el temps de joc de segones espases com Kovacic o Asensio, que han demostrat tenir nivell per jugar de titulars. Aquest conservadorisme s’acaba pagant en forma de lesions o de davallada de nivell. I és exactament la segona conseqüència la que està succeint amb Kroos i Modric. Sense aquest dos, el Madrid no optarà a títols aquesta temporada. Tingues seny, Zizou.

5. Isco puja, James baixa. La principal novetat d’ahir va ser tornar a veure junts a Isco i James a un onze del Madrid. L’anomenat ‘Jamisco’, que tanta brillantor aportava al joc blanc amb Ancelotti a la banqueta, va deixar-nos sensacions més aviat dolentes ahir. Isco va mostrar-se molt actiu i participatiu al joc blanc, una constant aquest curs cada vegada que l’andalús ha comparegut sobre la catifa verda, mentre que James, que travessava una bona dinàmica darrerament, va tenir una nit amarga. Al colombià no li van sortir les coses, però tampoc va rendir a un pitjor nivell que l’equip en línies generals. En canvi, Isco sí que va deixar un bon regust novament. Fa temps que el ’22’ blanc hauria de ser titular, però amb Zidane ens hem d’acostumar a veure’l jugar amb comptagotes.

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. D'acord