Tribuna Marca

De quines vies metabòliques disposa el múscul per obtenir energia?

Andrea Juan

Tal com hem comentat en varies ocasions, el múscul, per tal d contraure’s i moure’s necessita energia constant.  Però no en totes les situacions obté l’energia de la mateixa manera. Avui parlarem sobre les diferents vies d’obtenció d’energia segons l’exercici que estiguem realitzant.

La font immediata d’energia per a la contracció muscular és l’ATP. Però la concentració d’ATP a les cèl·lules és molt baixa i ens podria ser útil tan sols pels primers 2-4 segons de contraccions intenses. De quins mecanismes disposa el teixit muscular per obtenir més ATP?

Diferents vies d’obtenció d’energia

Via anaeròbica alàctica. El substrat energètic d’aquesta via és la fosfocreatina, un compost energètic que es troba al múscul i és d’ús immediat. És un sistema amb baixa rendibilitat energètica que ens pot subministrar energia durant poca estona (activitats explosives de 5-10 segons) degut a la seva baixa concentració al múscul.

Via anaeròbica làctica: Aquest és un sistema d’obtenció d’energia ràpida. Fa servir el glucogen muscular com a substrat energètic. Un inconvenient d’aquesta via és que produeix àcid làctic i l’acumulació d’aquest al múscul afecta negativament a la contracció muscular i ens fa fatigar-nos abans.

Via aeròbica: aquesta és la via que predomina quan realitzem exercicis prolongats i és la única que pot obtenir l’energia tant de carbohidrats, com de greixos i proteïnes. És molt eficient però és lenta i complexa.

vies metabòliques.png

Com funcionen aquestes vies?

Per tal d’entendre com funcionen aquestes vies, ho explicarem amb un exemple:

Imaginem-nos que sortim a córrer una hora. Quan comencem, immediatament es posen en marxa les rutes metabòliques anaeròbiques alàctiques (la reserva local d’ATP i fosfocreatina) per tal de fer front a les necessitats inicials. Seguidament, un cop superada aquesta fase d’arrencament,  el múscul utilitzarà glucosa tant per la via anaeròbica làctica com per la via aeròbica, predominant una o altra segons la disponibilitat d’oxigen i la potencia requerida (com més potencia necessitem, més importància agafarà la via anaeròbica). Passats uns minuts, com l’exercici es prolonga, començarà a tenir més protagonisme la via aeròbica, que farà servir àcids grassos i glucosa com a substrats energètics. Si seguim corrent a la mateixa intensitat seguirà predominant aquesta via (la via anaeròbica passarà a un segon pla però mai deixant de participar) però si decidim fer l’últim km a una velocitat major i augmentar el ritme, el múscul necessitarà més energia i això provocarà que el sistema anaeròbic torni a adquirir importància per tal d’obtenir energia ràpida i cobrir així les necessitats.

En general, en esports on es produeixen activitats explosives i es precisa d’una alta potencia es fa servir una combinació de la via de fosfocreatina i la via anaeròbica. En canvi, en esports de resistència i intensitat moderada, predomina la via aeròbica i per tant també la mobilització de reserves adiposes.

Cal tenir en compte, però, que davant una mateixa no tothom utilitza ni les mateixes quantitats de substrat ni la mateixa proporció de vies metabòliques, sinó que hi ha factors que fan variar la via d’obtenció d’energia. Per exemple, corrent a la mateixa intensitat una persona entrenada i una amateur, en la primera predominarà la via aeròbica com a font d’energia mentre que, en la segona, la via anaeròbica serà la predominant.

Per aquells que vulgueu aprimar o cremar greix

Segur que heu sentit alguna vegada: “ A partir dels 25 minuts d’exercici començarem a cremar greix”. Doncs bé, és una manera de dir que quan realitzem una activitat moderada, i aquesta la prolonguem, s’activarà la via aeròbica i per tant començarem a cremar greix. És cert que no són exactament 25 minuts però si al voltant d’aquests. Però tal com hem comentat, cada esportista, segons les seves característiques, començarà a cremar greix en un moment diferent.

Per tant, aquells que vulgueu perdre greix, serà molt més efectiu, per començar, que realitzeu un exercici moderat durant una bona estona (incrementant-la de forma gradual), on predominarà el catabolisme aeròbic i la mobilització de greixos, que no un exercici intens però de curta durada.

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. D'acord