Tribuna Marca

El somriure

Audi Cup - Real Madrid vs. Tottenham Hotspur - James Rodriguez
Jose Luis Pizarro

El madridisme, aquí a Catalunya, s’alegra avui més que mai de la implicació de James Rodríguez. I és que amigues i amics merengues, James segueix amb la ment posada a Madrid i ho confirma amb dos gols.

Que feliç em fa sentir que James Rodríguez no hagi defraudat aquest dimecres amb el Reial Madrid, que va visitar el Deportivo de La Corunya per la jornada 34 de la Lliga d’Espanya. El ’10’ va disputar un gran partit a l’estadi de Riazor: va marcar dos gols i va deixar el seu futbol vistós en l’escenari corunyès. El volant colombià té el seu cap posat en el quadre blanc i aquesta mentalitat li ha permès estar endollat amb el gol, al que li va marcar al Barcelona en el clàssic al Santiago Bernabéu, se li van sumar les dues dianes al ‘Depor’.

Aquest dimecres, James David va ser l’amic de tots’, va conduir els fils al migcamp del conjunt ‘merengue’. Se’l va veure molt participatiu, va deixar les seves bones passades amb l’esquerra a Riazor; no li va importar compartir els xuts de falta amb Isco, amb qui va tenir bones associacions.

Rodríguez va buscar la pilota, la va demanar, i se’l va veure molt bé pel sector dret del camp. La seva primera anotació del matx va arribar als 14 minuts. Gran correguda de Mateo Kovačić, que va sortir des del seu propi camp fins al mig, després li va cedir la pilota a James Rodríguez. El migcampista colombià va realitzar una paret amb Lucas Vázquez, que li va tornar l’esfèrica al ’10’ i aquest va definir per vèncer Germán Lux. La celebració del jugador de la Selecció Colòmbia va ser amb el dit índex i amb dedicatòria per a la seva filla Salomé.

El ’10’ segueix mantenint aquesta il·lusió de sentir-se protagonista cada vegada que entra de titular o té minuts i així va ser com va respondre amb una anotació més al 66, després d’una bona assistència de Morata. El “cucuteño” només va haver de connectar la pilota després d’una passada a l’àrea de l’ ’21’.

De nou, dedicatòria per a la seva filla i el somriure a la cara va tornar a aparèixer. Per que “la bellesa és poder, el somriure és la seva espasa”, com va dir John Ray.

José L. Pizarro

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. D'acord