Tribuna Marca

I si el 8 de març…?

VALENCIA 22 10 16 Deportes Liga Futbol   Valencia CF - FC Barcelona  Partido de la 9 jornada de Liga disputado en el estadio de Mestalla   Los jugadores del Barca celebran el gol de la victoria de Messi   FOTO MIGUEL LORENZO
Ferran Mitja

El passat dimarts, el Barça va caure estrepitosament a París (4-0). L’equip de Luís Enrique va fer, amb diferència, el pitjor partit des que l’asturià s’asseu a la banqueta. Segurament va ser també el partit més gris del club en els últims anys. El domini tàctic d’Emeri sobre Luís Enrique sumat a la mala actitud dels futbolistes del Barça va fer que l’equip caigués de forma, gairebé, vergonyosa.

Sí, és cert. Més enllà del resultat, la sensació amb la que va anar a dormir l’aficionat del Barça és que els blaugrana van ser una simple titella, fràgil, feble, dèbil i arrugada, en mans d’un destraler impecable que no es va deixar de trencar ni una sola peça de la seva víctima. I sí, és cert també que, a banda de la sensació de pusil·lanimitat que va fer el Barça, el resultat deixa l’equip penjat del dit índex de la mà menys hàbil d’un penya segat de molta altura. Certament, aconseguir fer força per aixecar-se és molt difícil. Parlar a tomba oberta de remuntada és probablement una falta de respecte pel barcelonista emprenyat.

A partir d’aquí hi ha dues opcions. La primera és fàcil, potser cruel, però poc patida: fer cas a la lògica del resultat i donar per tancada la Champions d’enguany. La segona és més difícil: tractar d’allargar l’agonia fins el dia 8 de març, revelar-se contra la lògica de l’esport d’elit i pensar, de forma positiva, que queden 90 minuts per jugar, que el pitjor ja ha passat i que al Camp Nou, amb un esforç titànic i un toc de màgia barcelonina, l’equip pot col·locar la mà hàbil a la cornisa. I a partir d’aquí, ja ho veurem.

“L’únic impossible és allò que no intentes”. Potser aquesta és una d’aquelles frases d’auto-ajuda, carregada de banalitat, però a l’esport, com a la vida, hi ha també dos opcions: no creure en res o creure en tot. Permeteu que em quedi amb la segona opció.

I si Messi té una d’aquelles grans nits europees que es graben en el record de qualsevol amant del futbol? Recordeu aquella nit d’abril en les semifinals davant del Bayern? O aquell pòker a l’Arsenal d’Almunia? O aquell doblet que va esfondrar el Bernabéu? I si passa?

I si Neymar aconsegueix estar fi de cara porteria i fa, per fi, aquell gran partit amb la samarreta del Barça que el consagra de totes totes com a estrella del futbol actual? I si Suárez posa el ‘mode’ devorador de xarxes de la porteria? I si, amb Iniesta i Busquets amb bon ritme de competició, l’equip recupera l’estructura dominadora del mig del camp? I si Piqué torna a liderar una defensa sòlida amb els laterals concentrats i profunds? I si Ter Steguen treu la que tindrà el PSG? I si el Camp Nou apreta i fa petit l’equip francés?

Sí, són molts factors i elements que han de coincidir en l’espai temps: durant 90 minuts, el 8 de març al Camp Nou, però… I si passa? I si el 8 de març…?

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. D'acord